Unknown-2

JUAN ARNAU JR. aka JUANITO

Cito al Juan Arnau Jr. (Fraga, 1982), Juanito per als amics, al Teresa Carles un divendres al migdia. Som a finals de Setembre i, per tant, la intensa temporada estiuenca de festivals i de consum d’oci nocturn deixa pas a la nova temporada de Tardor-Hivern 2013/14, a priori clarament més relaxada.

Per a la immensa majoria dels promotors i empresaris del sector de l’oci nocturn, hauríem d’estar davant d’un període en el que, després del llarg i intens estiu, arriba el moment del merescut descans, de fer balanç de la temporada alta i de planificar l’inici del nou curs. Però no és el cas del Juanito. A l’Enter Group, l’empresa líder del sector que en Juanito gestiona juntament amb el seu Pare Juan Arnau Duran i els més de 225 treballadors, han treballat a tot drap durant els darrers mesos no solament per a complir amb les seves obligacions estiuenques arreu de la geografia espanyola (Fraga, Desert dels Monegres, Castelldefels, Eivissa, Poble Espanyol de Barcelona…) i amb les seves noves incursions arreu d’Europa (França, Itàlia, Regne Unit…), sinó que a més a més, estan a punt d’inaugurar KER, una nova disco amb una decoració estil boîte dels anys 70s i 80s, amb una programació de música electrònica house i techouse amb una vessant clarament més soft i funky, i amb una barreja de djs residents i de primeres espases internacionals, que promet convertir-se en la nova sensació de la nit barcelonina. Arriba puntual a la cita, acompanyat de la seva xicota, la Romina…

Què pots dir-me de KER, Juanito?

KER naix amb l’objectiu de saciar una necessitat no coberta actualment en el panorama de les discoteques i clubs d’oci nocturn de Barcelona. Ens dirigim a un públic objectiu exigent, joves de més de 25 anys i de poder adquisitiu mitjà i mitjà-alt. I la nostra proposta per a conquistar-los és un espai de Club elegant, colorit, confortable, amb un interiorisme vintage sorprenent i amb una programació de qualitat que alternarà primeres espases internacionals del techouse, amb joves col·lectius i djs residents locals més a l’alça.

On podem trobar actualment a aquest perfil de gent jove a Barcelona?

A una nombrosa varietat d’indrets, clarament diferents els uns dels altres: Apolo, Be Cool, City Hall, Bling Bling, Sutton, Ocaña, CDLC, Opium Mar…

I quina és la proposta diferencial que els oferirà KER?

En termes de local, hem creat un espai únic a Barcelona. El meu Pare, el Juan Arnau Duran, ha col·laborat colze a colze amb el Marino Casas i tot l’equip del Despatx d’Interiorisme Pure Sang, per tal de crear una boîte estil anys 70s, a l’igual que ho hagués fet el propi Javier Regàs en persona. Ens hem inspirat en el llegat d’aquest geni del disseny d’interiors (Boccacio, Madox, Flash Flash, Florida…) no solament en la part estètica, sinó a l’hora de buscar també aquella essència de club que va més enllà del simple espai de divertiment nocturn, buscant ser un punt de trobada, amb un marcat caràcter sociocultural. És per això que reforçarem l’espai físic amb tot un desenvolupament de comunitat en l’entorn digital. També estem negociant amb una part molt representativa de bars-pubs, restaurants i tendes de moda de Barcelona per tal que col·laborin amb el club a l’hora d’oferir propostes de valor conjuntes per als nostres futurs clients. I per últim, en termes de programació, ens situem en aquell espai que s’ubica entre el club de zona alta el públic del qual sols eclipsar la música/dj, i el club de ball més underground en el que de vegades la música/dj sols eclipsar al públic…

Interessants propostes i interessant reflexió final… Quina és la capacitat del club i quan l’inaugurareu?

KER tindrà una capacitat aproximada de 1.200Pax a la part principal, i d’unes 250Pax al cocktail bar. L’inauguració serà divendres 11 d’Octubre amb Art Department i My Favourite Robot.

Bona elecció, sóc especialment fan d’en Jonny White i del seu èpic Without You…

És un duet perfecte per a l’inauguració. El seu techouse cru a base de sintetitzadors i innovadores vocals, a baixíssims bpms, arriba molt bé al públic. Les dones els adoren perquè són propers i molt cool, i les seves sessions solen ser agradables i amb molt bon rotllet. A més a més, sabies que viuen a Barcelona?

Doncs si t’he de dir la veritat, el nostre amic comú Paco Osuna, m’ho va comentar al seu dia… Com afronta Enter Group aquesta nova aposta?

Doncs des de la màxima il·lusió, però a la vegada des de la màxima modèstia. La categoria de l’oci nocturn barceloní no és gens fàcil, i la competència és molt sòlida i fa molt bé les coses. Però disposem d’una àmplia experiència al sector i sabem perfectament allò que portem entre mans…

No en tinc cap mena de dubte… Parla’m una mica dels orígens, de la família…

El meu avi va fundar la Florida al 1942…

I d’això en fa ja més de 70 anys…

Efectivament. Des de molt abans que jo nasqués, la família sempre s’ha dedicat a l’oci nocturn, i t’asseguro que ens les hem vist de tots els colors. Hi ha hagut èpoques de bonança i èpoques de penúria. Però si hagués de resumir en poques paraules quina és l’essència d’Enter Group i de la Família Arnau en el món dels negocis, aquesta seria: passió per tot allò que fem, perseverança, paciència i, per damunt de tot, creativitat i innovació… ¿per què copiar si podem crear?

No hi ha dubte que heu estat pioners moltes vegades, des de diferents clubs i en circumstàncies força canviants. Quins consideraries que han estat els vostres fracassos i què n’heu après d’ells?

Quan la Florida era una sala líder en concerts i guateques, el meu Pare va apostar per la figura del DJ. Al principi va costar força, però en poc menys  d’un any la Florida ja era una parada obligatòria dins de la Ruta del Bacalao. Després de l’època Valenciana, i arrel d’un llarg viatge per Europa juntament amb la meva Mare, va apostar per l’avantguarda europea, portant a un petit poble de menys de 15.000 habitants a joves talents de la talla d’Sven Väth, Richie Hawtin, Carl Cox, Laurent Garnier… I al principi va ser un desastre. Després va arribar el boom de la música electrònica i llavors vàrem ser capaços de fer de la Florida 135 l’epicentre espanyol d’aquest gènere musical. Però després vàrem apostar molt fort per Internet i potser vàrem arribar massa d’hora. I després el Row del C/ Rosselló de Barcelona. I què podem dir de elRow Castelldefels, si comparem allò que ha arribat a ser, amb les penúries que vàrem viure al principi…

Qui no arrisca, no pisca, oi?

El risc més gran és no fer res. L’immobilisme i la passivitat són la font de l’ensopiment de moltes empreses a tot el món. Qualsevol empresari està obligat a viatjar, a tenir constantment els ulls molt ben oberts, a analitzar les tendències que venen i, sobretot, a ser capaç d’avançar-se a elles. A la meva família, tot això està tant interioritzat que de fet jo diria que és intrínsec a la nostra forma de pensar i fins i tot es converteix en un acte reflex i inconscient…

I és per això que, davant la sorpresa i perplexitat de molts, heu pres la decisió de tancar elRow Castelldefels, quan la marca gaudia de la major repercussió a nivell nacional i internacional, i estant el club al podi d’honor de l’escena underground del País…

Per tal que un club funcioni molt bé i, deixant de banda les variables de gestió d’operacions més genèriques, necessites tenir molt lligats dos temes clau: un, suport de l’administració i del veïnat i, dos, necessites entregar molt i molt a la nit en termes d’inversió. Com deia el meu avi: “Si no li dones res a la nit, la nit tampoc et donarà res a canvi”. A elRow Castelldefels, ara mateix, existeixen certes tensions de negoci en aquests dos temes clau, i és per això que hem decidit tancar el club a la seva ubicació actual…

Estem davant del The End o, tal i com prega el vostre Selling Line a la campanya de comunicació del tancament, The Show Must Go On?

The Show Must Go On… and will Carry On and On… (somriures)… Tenim el RowTown al Poble Espanyol de Barcelona, els events de elRow On the Road a les principals ciutats i festivals europeus, elRow Ibiza 2014 amb moltes sorpreses i novetats (més i millor), etc… És molt difícil deixar-ho quan estàs a la cima, però una retirada a temps és una victòria. Quan veus que ja no pots fer-ho millor i que les circumstàncies externes no et permeten millorar l’oferta que estàs donant als teus clients, has de plantejar-te aquest tipus de decisions complicades…

Digues-li al Guardiola quan va sortir del Barça…

Exacte! La vida és molt llarga i dona moltes voltes. Veurem allò què ens depara el futur…

Parlant del futur, com veus el futur del Teresa Carles?

No em diguis que també el vols tancar… (somriures)…

Per descomptat que no! On aniríeu llavors a menjar saborós i sa?

Doncs la veritat és que ens deixaríeu totalment orfes… Veig que feu les coses amb molta passió i entrega, tal i com fem nosaltres. I teniu l’experiència suficient i sabeu allò que porteu entre mans. No hi ha dubte que també intenteu ser innovadors i aposteu per un futur de la restauració on el plaer organolèptic sempre te que anar acompanyat d’un component de salut. Veig un futur pròsper, no sé cap on ni quan, però desitjo i espero que no es quedi solament aquí…

Com vàreu conèixer el Restaurant?

A través dels meus amics Paco Osuna i Xavier Sala, que tinc present que són també molt bons amics de la casa… Mai m’havien atret especialment els Restaurants Vegetarians, però vaig venir a provar-lo i em va encantar. Ah! I per descomptat, la meva xicota, la Romina, n’és una fervent admiradora…

Què bé! Saps que al Teresa Carles, 3 de cada 4 clients són dones?

Bé, no tenia clar el percentatge, però la veritat és que sempre tens moltes dones al local… Felicitats Jordi! (somriures)…

Juan Arnau Jr. és un personatge proper i agradable. Parla de la seva professió i del món de la festa amb una passió i un know-how admirables i envejables. Als seus gens Arnau (innovació, lideratge, visió comercial, capacitat organitzativa, manca d’aversió al risc a l’hora de prendre decisions compromeses…) s’hi han de sumar el background que li aporten els seus estudis universitaris i la seva passió-hobby de viatjar arreu del món (Austràlia, Sudàfrica…). Florida, Monegros, elRow, KER… si una cosa sembla clara després d’aquesta entrevista és que, sigui quin sigui l’èxit de KER, i passi el que passi amb els projectes a curt termini d’Enter Group, els Arnau són i seran uns players clau en l’escena de la Música de Ball a nivell mundial. Han analitzat els errors comesos al passat i han sabut interpretar sàviament l’aprenentatge que la vida t’ofereix en termes de compensació pel fracàs sofert. I això els ha fet més forts. Ningú els assegura que no es tornaran a equivocar en un futur, però això a ells no els hi preocupa. Quan cauen, es tornen a aixecar. Amb més ganes i il·lusió que ahir però menys que demà. Amb un somriure d’orella a orella i disposats a ser on s’ha d’estar. A la porta de sortida de cadascun dels seus clubs, després d’una llarga sessió de treball. Sigui quina sigui l’hora. I amb la mateixa pregunta que formular als seus clients. La mateixa que feia el seu Avi. I el seu Pare. I la mateixa que molt probablement faran els seus futurs fills: “Què tal s’ho han passat avui, han gaudit amb nosaltres?”