"El fet d’haver guanyat durant dos anys consecutius el primer premi a la “Fira de Tast d’Oli de les Borges Blanques” no ha fet que m’ho hagi cregut massa. Com cada any espero tranquil·la a l’arbre que em recol·lectin a principis de la tardor, quan la intensitat del sol acumulat durant l’estiu resideix ja de forma pacient en el meu interior. A Algerri. A les terres que la Teresa va heretar del seu pare Josep Carles. Des d’allà em porten al molí del Cosí Ernest. Ell ens treballa amb passió i amb savoir faire. La primera premsada arriba a mitjans de novembre. Sóc molt verda aleshores. Després em vaig tornant una mica més groguenca. Aquesta és la història d’una arbequina que somniava en fer el millor oli de les terres de Ponent."
"El fet d’haver guanyat durant dos anys consecutius el primer premi a la “Fira de Tast d’Oli de les Borges Blanques” no ha fet que m’ho hagi cregut massa. Com cada any espero tranquil·la a l’arbre que em recol·lectin a principis de la tardor, quan la intensitat del sol acumulat durant l’estiu resideix ja de forma pacient en el meu interior. A Algerri. A les terres que la Teresa va heretar del seu pare Josep Carles. Des d’allà em porten al molí del Cosí Ernest. Ell ens treballa amb passió i amb savoir faire. La primera premsada arriba a mitjans de novembre. Sóc molt verda aleshores. Després em vaig tornant una mica més groguenca. Aquesta és la història d’una arbequina que somniava en fer el millor oli de les terres de Ponent."
"No us deixeu enganyar per la meva grandària. Sóc petiteta però de sabor intens. Molt famosa a les Terres de Lleida i origen dels millors olis d’oliva extra verge. M’he deixat macerar amb una barreja d’herbes silvestres del camp: fonoll, farigola i llorer. Sóc un autèntic vici… oi que no t’atreveixes a menjar-me només un cop?"
" “Verde que te quiero verde…” El meu color és verd intens. Com l’herba del camp en un matí fresc i assolellat de primavera. Algunes s’han deixat convèncer i han acceptat emplenar-les per realçar el seu sabor. Creieu-me que jo no ho necessito. A mi em maceren amb una barreja molt especial d’herbes aromàtiques i amb sosa. I d’aquests banys mantinc un lleuger toc salat i uns aromes a fonoll, farigola i llorer. "
"Pels ulls de molt pocs puc semblar una senzilla nou pelada i endolcida. Però els que em coneixen saben que sóc quelcom més: vinc d’unes nogueres molts selectes d’Almenar (Lleida) i he estat seleccionada i trencada manualment com marca la tradició. Amb paciència i cura. Sense presses però sense pauses. Per això em conservo en el meu estat original, i no estic trencada en mil trossos. I un cop ben pelada em caramel·litzen a l’estil dels campions. Ara que no em senten les meves cosines ametlles garapinyades, jo sóc molt més interessant que elles... "
"Modificar una recepta centenària és poc més que un sacrilegi. És una decisió arriscada i que pot generar uns resultats desastrosos. Per això, quan van decidir substituir el sucre blanc refinat de la meva fórmula pel sucre negre, la Padrina Maria no va acabar de veure-ho gens clar. Però després d’uns quants intents, va acabar cedint i acceptant la realitat del tema: ara sóc més saludable i el meu exterior està més compacte, més cruixent, més deliciós…i em sento molt especial perquè sóc única. ;-)) "
"El plaer organolèptic no entén de colors. Com la bellesa humana no entén de races. Potser el meu color no sigui el més atractiu a priori, però es deu a una bona causa: estic feta de préssecs madurs de les Terres de Lleida, el mínim de sucre de canya necessari i una barreja especial d’espècies naturals (canyella, clau, gingebre, nou moscada i anís en gra). Sóc un pèl fosqueta però a ningú deixo indiferent… Com? La Naomi Campbell de les Melmelades? Doncs potser sigui això…"
"Diuen que sóc una “Mermelada Healthy” perquè estic feta a base de Pomes Golden de primera qualitat de les Terres de Lleida. Amb canyella en brut i amb el mínim de sucre de canya necessari. Encara que sincerament, no sé què volen dir amb això de healthy, us puc assegurar que sóc l’enveja de moltes altres melmelades. D’aquelles que utilitzen sucre refinat i fruita liofilitzada. Clar ja que jo sóc molt més saludable que elles… ara que hi penso… no serà que healthy vol dir saludable??"
"Hi ha maneres i maneres de fer les coses. N’hi ha qui les fa bé, i n’hi ha qui senzillament s’obstina a fer-les malament. Jo sóc una melmelada molt especial, i us puc assegurar que em fan molt però que molt bé. Les figues les recullen a mà, una per una, al seu punt de maduresa i d’unes figueres centenàries molt seleccionades del poble d’Algerri. L’anís no és del Mono, tranquils. És natural i de primera qualitat. El sucre és de canya i molt poquet. El resultat parla per si sol. I és que reconec que mai he tingut iaia… "
"El meu origen italià, més concretament de la regió de l’Emilia Romana, marca el meu caràcter, molt intens en termes de color, sabor i estructura. I és que m’envelleixen en barriques de fusta, com el bon vi. "
"Sóc molt dolç i suau. Potser per això m’utilitzen per fer una infinitat de vinagretes: de mel, de maduixes, de menta… Dono un toc especial a les amanides, i a altres plats, sense condicionar el seu sabor elemental. I sí, sóc diferent. Perquè no estic fet de vi, sinó de pomes dolces recollides al seu punt de maduració."
"Sóc mediterrani, i és que estic fet a base de raïm moscatell, mantenint llavors uns marcats aromes afruitats i florals. La meva acidesa és molt equilibrada amb el meu sabor agredolç. De marcat color blanc, sóc molt amic dels tomàquets i de les amanides de panses i d’altres fruits secs. "
"No acabo d’entendre la moda del vi amb aromes florals… a tothom li agraden els vins blancs amb aromes florals? No busqueu flors en mi, sinó fruita fresca i madura: plàtan, poma i préssec. Sóc fresquet i agradable. Sóc el vi blanc de la casa del Teresa Carles. Aquest sóc jo."
"Ser un vi rosat no és gens fàcil. Haig d’anar molt sovint al psicòleg perquè gairebé ningú m’escull. Normalment prefereixen els meus germans blanc i negre. Però no vull a deixar de banda la meva obstinació per convèncer i agradar a tots aquells que em triïn. Si ho feu, trobareu en mi les fruitetes vermelles, maduixes i lleugers tocs florals. Ah! Per cert, ni se us acudeixi barrejar-me amb gasosa… la gasosa i jo no som amics en absolut!"
"Sóc el vi negre de la casa del Teresa Carles. Quina responsabilitat que ha recaigut en mi… estar a l’alçada dels plats… aaarrgggh! Però ho porto bé, perquè crec en mi mateix. Sóc suficientment madur perquè els meus 12 mesos de criança en barrica et transmetin notes de fruita vermella, minerals i herba seca. Sóc una bona elecció i a un preu molt raonable."
